El conductor d'autobús que canta com Elvis

Qualsevol que s'hagi enfilat mai en cap dels autobusos nocturns que connecten Barcelona amb els diferents municipis de la seva àrea metropolitana sabrà que un d'aquests trajectes pot arribar a esdevenir molt feixuc. Sobretot quan un viatja tot sol i sense cap altra companyia que les seleccions radiofòniques del conductor de torn, que en molts casos solen oscil·lar entre programes de trucades excessivament passades de to i fils musicals, diguem-ne, poc originals. Per sort hi ha qui marca la diferència, professionals que opten per fer més amables les seves jornades laborals amb seleccions melòmanes de les que definitivament alegren nits senceres i conviden a viatjar més a gust.

En una de les línies que un servidor sol agafar amb relativa freqüència, concretament, hi treballa un amant del blues i el rock en les seves formes més primitives. Un home que sol caure malament a l'usuari mitjà per la seva aparença pètria -un requisit essencial per treballar de cara al públic en horari nocturn, d'altra banda-, però acaba resultant tan agradable com entranyable un cop trencat el gel. Una bona manera d'aconseguir això últim és comentar les tries musicals amb què sol obsequiar el passatge. D'una antologia de singles de Motown a un recopilatori de la primera etapa dels Rolling Stones, i de la banda sonora de la pel·lícula dels Blues Brothers a un directe de B.B. King passant per tot un seguit de propostes etiquetables com a classic rock.

Una vegada portava una compilació d'èxits d'Elvis Presley, alguns dels quals es va atrevir a cantar sense alçar massa la veu. Aquell dia vaig tenir la sort de seure prou a prop del volant per escoltar-lo i adonar-me que gairebé clavava el timbre vocal del Rei. I no vaig poder evitar recordar que el propi Presley s'havia passat moltes hores al volant -d'un camió- abans de capgirar per sempre més la història de la música. I em vaig preguntar quin hauria pogut ser el destí d'aquell entranyable conductor d'autobús d'haver tingut una oportunitat que molt pocs arriben a tenir. Sigui com sigui, ell segueix al seu lloc, transportant la gent a casa i animant les rutes amb el seu bon gust. I sempre que ens trobem és un plaer saludar-lo.