DORIAN WOOD
Teatre Pare Casals, Sant Esteve de Palautordera
23 d'abril de 2019
Hi ha pocs artistes que puguin presumir d'un discurs tan singular i alhora transversal com el de
Dorian Wood. Un músic nord-americà d'arrels costarriquenyes que al llarg d'una dècada i mitja ha anat amanint el seu pop crepuscular i avantguardista amb pinzellades llatines. La seva última aventura és un espectacle,
"Xavela Lux Aeterna", on deconstrueix al seu aire alguns dels estàndards popularitzats al seu moment per
Chavela Vargas. Ahir va actuar a Sant Esteve de Palautordera en el marc del cicle Amb Empremta d'Autor que organitza l'associació Som del Montseny, única aturada a Catalunya de la gira europea en qüestió. I va transportar títols com
"La Llorona",
"Paloma Negra",
"Piensa en Mí" o
"Volver, volver" a coordenades pròpies de Dresden Dolls, CocoRosie o fins i tot Scott Walker. La seva veu, tan fràgil com robusta i sempre carregada de matisos, alternava amb un elegant piano de cua i la tempestuosa bateria del sempre oportú
Marcos Junquera (Betunizer, La Orquesta del Caballo Ganador).
"Tornen a venir temps de foscor, però Chavela ens va ensenyar que la foscor també es pot celebrar. Que en els temps més foscos, la celebració és el més gran dels desafiaments", va sentenciar. I com a mostra, la memorable actuació que va segellar la nit passada als peus del Montseny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada