 |
| Capella, Swanson, Weht i Hinojosa: Magnolia, la nit passada al Jamboree. |
Jamboree, Barcelona
27 d'abril de 2019
El concert de presentació del segon disc de Magnolia, "This Joint's too Hip for Me" (2019), va coincidir amb les últimes hores d'una jornada de reflexió que augurava uns resultats electorals, com a mínim, inquietants. Myriam Swanson s'hi va referir en més d'una ocasió tot fent gala d'aquella ironia marca de la casa que sol gastar la vocalista quan s'enfila a l'escenari. Un recurs ideal per a dinamitzar el ritme de qualsevol actuació. I el recordatori que sovint, però sobretot quan sembla que hagin d'anar mal dades, un club de jazz com el Jamboree pot esdevenir el refugi ideal contra el soroll del món exterior.
Van trencar el gel amb el contagiós boogie-woogie de "Get Out the Door", una de les sis composicions pròpies amb què el quartet barceloní -Myriam Swanson (veu), Francesc Capella (piano), Paco Weht (contrabaix) i Xavi Hinojosa (bateria)- ha marcat terreny en aquest segon àlbum. Tota la carn a la graella de bon principi, i l'inici d'un senyor recital que va alternar estàndards com "Bang Bang Boogie" (Nat King Cole Trio) o "Two Ladies in the Shade of the Banana Tree" (Truman Capote) amb altres reclams de pròpia autoria com "Have You Seen My Guy?" o "You Could Be My Next Mistake".
Van encetar una climàtica recta final amb la titular "This Joint's too Hip for Me", original de Betty Hall Jones que la nit passada semblava feta a mida de Swanson i companyia. I, ja en tanda de bisos, la vocalista es va posar seriosa tot dedicant a la democràcia una emocionant i emotiva "To Send My Love" -una altra peça de collita pròpia- abans d'acomiadar-se del respectable per la porta gran amb una frenètica "Burnt Toast and Black Coffee" (Shorty Long). Un passi rodó de cap a peus. I una formació que no tan sols ha vingut a reivindicar una tradició, la del jazz vocal, sinó sobretot a dir-hi la seva i a deixar-hi empremta.
Van trencar el gel amb el contagiós boogie-woogie de "Get Out the Door", una de les sis composicions pròpies amb què el quartet barceloní -Myriam Swanson (veu), Francesc Capella (piano), Paco Weht (contrabaix) i Xavi Hinojosa (bateria)- ha marcat terreny en aquest segon àlbum. Tota la carn a la graella de bon principi, i l'inici d'un senyor recital que va alternar estàndards com "Bang Bang Boogie" (Nat King Cole Trio) o "Two Ladies in the Shade of the Banana Tree" (Truman Capote) amb altres reclams de pròpia autoria com "Have You Seen My Guy?" o "You Could Be My Next Mistake".
Van encetar una climàtica recta final amb la titular "This Joint's too Hip for Me", original de Betty Hall Jones que la nit passada semblava feta a mida de Swanson i companyia. I, ja en tanda de bisos, la vocalista es va posar seriosa tot dedicant a la democràcia una emocionant i emotiva "To Send My Love" -una altra peça de collita pròpia- abans d'acomiadar-se del respectable per la porta gran amb una frenètica "Burnt Toast and Black Coffee" (Shorty Long). Un passi rodó de cap a peus. I una formació que no tan sols ha vingut a reivindicar una tradició, la del jazz vocal, sinó sobretot a dir-hi la seva i a deixar-hi empremta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada