All Them Witches

En algun punt de la Interstate 40 - Foto Robby Staebler.

Si ALL THEM WITCHES han esdevingut per mèrits propis un referent de pes del rock psicodèlic contemporani, "ATW" bé podria ser el seu treball més rodó i definitiu a data d'avui. El presentaran aquest dijous, 25 d'abril, a la sala 2 de Razzmatazz.

De vegades no cal inventar-se la sopa d'all per a resultar fresc i manifestar-se contemporani. Ho saben prou bé els nord-americans All Them Witches, que durant els darrers anys s'han consolidat com un valor a l'alça del rock psicodèlic. I ho han fet sense cap altre argument que l'ofici, el coneixement de causa i el bon gust a l'hora de compondre un repertori que entra tan bé a aquestes alçades com ho hauria fet cinc dècades enrere. La seva música beu de fonts com Blue Cheer, Quicksilver Messenger Service, Allman Brothers o els primeríssims Led Zeppelin. I el seu cinquè disc, "ATW" (2018), bé podria ser el més definitiu d'una trajectòria que fins ara no ha deixat de mirar enlaire.

Parlem d'un plàstic que mossega fort des del primer minut. D'un artefacte sònic que impacta ja d'entrada amb el riff monolític i l'orgue musculós de "Fishbelly 86 Onions", un àcid exercici de boogie rock que de ben segur esdevindrà a curt termini un dels punts forts dels seus directes. Sis decibèlics minuts com a carta de presentació i el preludi d'una muntanya russa lisèrgica on els paisatges nuvolosos de "Workhorse" alternen amb l'electricitat expansiva de "1st vs. 2nd", les misterioses profunditats de "Diamond" i els deu corrosius minuts d'aquest blues after hours que és "Harvest Feast".

Per entendre "ATW" cal viatjar fins als afores de Nashville, la localitat d'on és originària la formació. I més concretament fins a una cabana perduda en algun punt de la Interstate 40, una de les carreteres més simbòliques de la geografia nord-americana -part del seu traçat coincideix amb el de l'antiga Ruta 66-. Un entorn salvatge i alhora idíl·lic on Charles Michael Parks Jr, Ben McLeod i companyia van desenvolupar un repertori que acabaria de prendre forma a partir de les mescles de Rob Schnapf (Beck, Elliott Smith, Kurt Vile). El presentaran aquest dijous, 25 d'abril, a la sala 2 de Razzmatazz. Obrirà la nit el combo londinenc Swedish Death Candy amb una dosi extra de psicodèlia d'elevadíssim voltatge. Més informació i entrades en aquest enllaç.