Si "John Wesley Harding" (1967) havia suposat l'acostament de Bob Dylan als paràmetres de la música country, "Nashville Skyline" (1969), editat tal dia com avui de fa 50 anys, no tan sols reincidia en les coordenades del seu predecessor sinó que abraçava de ple les formes d'un estil que tot just començava a fer les paus amb l'àmbit del rock. D'entrada sorprenia la manera com cantava el de Duluth, adoptant un to de crooner que contrastava amb les textures estripades a les quals estava acostumada la seva audiència. La mateixa que en molts casos no va acabar d'entendre uns arranjaments que tallaven d'arrel amb tot allò que havia enregistrat abans per a conformar una producció al més pur estil de la ciutat que titulava l'àlbum -als controls seguia havent-hi Bob Johnston, i entre els músics d'acompanyament repetien veterans de la Music City com Charlie McCoy o Charlie Daniels-. Pel que fa al cançoner, destacaven títols com la solemne "Lay, Lady, Lay", la simpàtica "Peggy Day" o aquell "Tonight I'll Be Staying Here with You" que es manté a data d'avui com un dels grans estàndards del catàleg dylanià. També, per descomptat, la regravació de "Girl from the North Country" a duet amb Johnny Cash. I per la part que em toca, haig de fer menció a l'instrumental "Nashville Skyline Rag", que durant molt de temps ha estat una de les sintonies de Guitarra, baix i bateria, el programa musical de Ricky Gil amb el qual tinc el gust de col·laborar un cop al mes a Ràdio Silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada