 |
| Lee Brilleaux (1952-1994). |
Quan un maleït càncer es va emportar per davant el gran
Lee Brilleaux, tal dia com avui de fa 25 anys, amb prou feina feia 48 hores que
Kurt Cobain havia posat punt i final a la seva pròpia vida a l'altre costat de l'Atlàntic. Les notícies d'ambdues morts va saltar pràcticament alhora -el cadàver de Cobain va aparèixer l'endemà-, i per motius evidents la del líder de
Nirvana va eclipsar la del vocalista de
Dr. Feelgood. Una banda que certament havia conegut temps millors -Brilleaux era l'únic component original que es mantenia a bord-, però que irònicament és més reivindicada dues dècades i mitja després del que ho era aleshores -sort en tenim de
Wilko Johnson, i que duri-. És difícil aventurar què hauria passat d'haver seguit viu el genial vocalista, però és poc probable que s'hagués arribat a produir mai una reunió del nucli Johnson-Brilleaux, sobretot tenint en compte que el grup segueix girant en l'actualitat sense cap membre fundador a bord. Sigui com sigui, mai és mal moment per tornar a recordar una de les veus més grans que ha donat mai el blues britànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada