El disc conceptual que es reia de tots els discos conceptuals. Una estratosfèrica suite progressiva en dues parts. Una sola peça de gairebé tres quarts d'hora de durada on hi passa pràcticament de tot. També l'obra capital de Jethro Tull amb permís d'"Aqualung" (1971), publicat un any abans. Es commemora avui mig segle de la sortida de "Thick as a Brick" (1972), el cinquè àlbum d'Ian Anderson, Martin Barre i companyia. Un treball que al seu dia no va acabar de convèncer la crítica –sí al públic-, però que el pas del temps ha rehabilitat com un clàssic absolut del rock dels 70.
Amb un disseny de coberta que volia semblar un diari, "Thick as a Brick" es va presentar com l'adaptació musical d'un poema d'un nen de vuit anys que hauria respost al nom de Gerald Bostock. La realitat és que el tal Bostock no existia, i que tot plegat era obra d'Anderson, disposat a riure's –d'una manera molt britànica, per cert- dels crítics que havien qualificat "Aqualung" com un àlbum conceptual. El resultat és una obra que es pot entendre perfectament al marge de la broma de torn, amb una banda en plena forma i Anderson integrant un cop més la flauta travessera al llenguatge rocker.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada