D'armes i pau

(I)
Us imagineu que, en plena Segona Guerra Mundial, algun il·luminat s'hagués oposat a l'enviament d'armes als partisans que lluitaven contra els nazis a l'Europa ocupada, equiparant les víctimes amb els agressors en nom de la pau?

En aquests moments, no crec que ningú desitgi més la pau que el poble ucraïnès. Persones com vosaltres i com jo, que fa poc més d'una setmana feien les mateixes coses que vosaltres i que jo, i que avui no tenen cap més remei que enfrontar-se a un exèrcit invasor amb el que porten posat.

Si aquesta gent agafa una arma, en molts casos sense ni tan sols saber fer-la servir, no ho fa per gust. No són revolucionaris de classe mitjana que surten a cremar contenidors contra el sistema però arriben a casa a temps de veure l'últim capítol d'El Foraster. Són persones a qui no els queda res més que la pròpia dignitat.

(II)

Porteu tants anys banalitzant conceptes com "lluita" o "imperialisme", que quan heu vist un poble realment disposat a portar el primer fins a les últimes conseqüències per oposar-se al segon (perquè malauradament no li queda cap altre remei), us heu cagat a les calces i preteneu negar-li el dret legítim de defensar-se ("Cap agressió sense resposta", us sona el lema?).

Poseu agressors i agredits al mateix sac, assumint de la nit al dia aquella falsa equidistància que tant us picava fa quatre dies, quan eren altres els que la feien servir en contra vostra. Ara bé, no trigareu ni dos dies a tornar-nos a alliçonar amb les èpiques gestes de la Revolució Cubana contra l'imperialisme ianqui i dels milicians que van combatre el feixisme durant la Guerra Civil, que com tothom sap ho feien desarmats i amb el lliri a la mà.