(1956-2022)
"Same old boring Sunday morning, old men out washing their cars / Mum's in the kitchen cooking sunday dinner, Her best meal, moaning while it lasts / And Johnnys upstairs in his bedroom sitting in the dark / Annoying the neighbours with his punk rock electric guitar", cantava Nicky Tesco a "The Sound of the Suburbs" (1979), el senzill amb què The Members es van adjudicar un lloc d'honor al panteó del punk rock genuïnament britànic. "Youth Club group used to want to be free / Now they want Anarchy / They play too fast, they play out of tune / Practise in the singer's bedroom / Drum's quite good, the bass is too loud / And I can't hear the words", proclamava tot seguit.
Si els primers versos relataven de forma minuciosa els fonaments de l'avorriment i la monotonia que al llarg de les passades sis o set dècades han portat tantíssims adolescents a fer soroll amb una guitarra, un baix o una bateria, l'última estrofa directament explicava el punk rock de la forma més gràfica possible. Amb un discurs eclèctic que es va adaptar sense problemes a l'estètica New Wave i a l'era post-punk, altres peces destacables del seu repertori són "Police Car", "Radio" o "Working Girl". Tesco –conegut al principi com a Nicky Ritz, sobrenom que va canviar pel d'una coneguda cadena de supermercats britànica, per allò de sonar més punk- va ser membre fundador i vocalista de la banda durant bona part de la seva trajectòria. Ens ha deixat a l'edat de 66 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada