Uncut 300

Malgrat tot, encara hi ha bones notícies per a tots aquells que seguim acudint mensualment al quiosc a buscar la nostra dosi de premsa musical en paper. Vaig descobrir Uncut l'estiu de 1997 en una llibreria de Hastings, on em vaig poder agenciar el número 3 de la revista, amb un jove Dylan a la portada. Des d'aleshores no he deixat de seguir-la en la mesura en què m'ha estat possible, fins al punt que pràcticament puc afirmar que he crescut llegint-la. Ahir en vaig adquirir l'edició del mes de maig, la que fa 300. Una fita que la veterana capçalera britànica celebra amb aquest recopilatori fet a partir d'alguns dels discos essecials que s'han comentat al llarg d'aquests 300 números. Pel meu gust no hi són tots els que hi hauria d'haver, però benvinguts siguin tots els que hi ha. En tot cas, i com de costum, el millor del lot no es troba pas al plàstic sinó... al paper.