Es commemoren avui cinc dècades de la publicació d'"Aqualung" (1971), l'àlbum que va catapultar Jethro Tull fins a les més altes esferes del rock progressiu i el folk rock en la seva concepció més genuïnament britànica, també el plàstic que va fer de la flauta travessera un instrument acceptable dins del cànon rocker. D'acord, Ian Anderson, Martin Barre i companyia solen ser crucificats sense pietat pels guardians de determinades essències rockeres, però els seus detractors s'ho perden quan el llegat de la banda es fonamenta en obres tan incontestables com aquest quart disc.
Onze pistes que alternen cristal·lins passatges folk amb robustos riffs propers al hard rock, amb la feréstega flauta d'Anderson i la seva veu propera com a fils conductors. I un cançoner dividit en dues parts que molts crítics de l'època van interpretar com un àlbum conceptual, afirmació negada des d'aleshores pel propi Anderson si bé la cara b –amb títols tan potents com "Locomotive Breath"- es centra líricament en diferenciar el concepte Déu del concepte religió. Per la cara a, en canvi, hi desfilen personatges com el sense sostre de la peça titular o la prostituta adolescent de la fascinant "Cross-Eyed Mary", que avui faria saltar tota mena d'alarmes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada