Les ruïnes de Pacha

L'antiga Pacha de Platja d'Aro, al peu del Puig Pinell, setembre de 2022.

El que queda de l'antiga discoteca Pacha de Platja d'Aro, símbol d'un temps ja molt llunyà en què el propi concepte de discoteca portava implícits tota una sèrie de valors afegits en termes d'arquitectura, disseny, interiorisme i, és clar, música. Un temps, l'era daurada de les discoteques, en què qui solia deixar-se veure per locals com aquest no eren futbolistes d'elit amb el coeficient intel·lectual d'un mosquit, sinó artistes de la talla del mateix Dalí.

Per qüestions d'edat, jo vaig viure molt de passada (i molt al final) aquella era daurada. I francament m'interessaven ben poc les discoteques perquè el meu ambient era un altre. Però amb la perspectiva que atorguen el temps i l'edat, m'he acabat adonant de tot allò que es va perdre darrere d'aquells edificis singulars on el ball era més que una simple oferta d'oci de cap de setmana, un esdeveniment social de primeríssim ordre i en alguns casos pràcticament una religió.

Pacha Platja d'Aro va ser una de tantíssimes discoteques que van abaixar la persiana durant la primera dècada del segle XXI, quan l'enduriment dels controls d'alcoholèmia va fer inviable un model d'oci que certs canvis d'hàbits van acabar de rematar. A hores d'ara, aquestes ruïnes són tot el que queda d'un temps en què el món potser era una mica menys segur que avui, però també era bastant més divertit.