Palau d'Esports i Congressos, Platja d'Aro
24 de setembre de 2022
Si un aniversari rodó demana una festa a l'alçada de les circumstàncies, FestiSurf Costa Brava va celebrar els seus deu anys de trajectòria amb una de les seves edicions més potents i alhora emotives. A l'escenari del Palau d'Esports i Congressos de Platja d'Aro, vells coneguts de la casa reunits per l'ocasió, uns històrics de la música surf al continent europeu oferint una actuació absolutament memorable i, com a plat fort de la jornada, la unió fins ahir inèdita –i per ara exclusiva- de Los Chicos i MFC Chicken en un sorprenent projecte conjunt. Només per això últim ja valia la pena deixar-ho tot i acostar-se fins al Baix Empordà, però és que la resta del cartell tampoc tenia desperdici.
Van escalfar motors els andalusos Pelomono a ritme d'hipnòtic rock'n'roll i corrosiu blues elèctric, sempre en clau instrumental. Format minimalista –guitarra i bateria-, misteri ancestral i un repertori d'estètica Southern Gothic que per moments va transportar Link Wray fins a la mateixa cruïlla de camins on Robert Johnson havia pactat amb el Diable. Pas previ a l'atòmica descàrrega d'uns 13th Magic Skull que pràcticament van néixer de forma paral·lela al FestiSurf, i que ahir es reunien per l'ocasió després d'un llarg silenci. Ambaixadors destacats del més genuí instro surf a les costes catalanes, els de Palafrugell van alternar material propi amb sucoses cites a Wanda Jackson ("Funnel of Love") i els Animals ("The House of the Rising Sun"). Jugaven a casa i ho van saber aprofitar.
També jugaven a casa, fins a un cert punt, The Barbwires. Amb dues dècades i mitja de carrera que els acrediten com un dels noms essencials de la música surf al continent europeu, els suecs tornaven al FestiSurf vuit anys després de la seva primera visita a Platja d'Aro. Un power trio de guitarra, baix i bateria, comandat pel sempre solvent Mike Barbwire a les sis cordes i reforçat per una secció rítmica de les que no fan presoners. Van començar a mig gas, però de seguida van prémer l'accelerador per acabar oferint un dels concerts més rodons que s'han viscut al festival durant els darrers anys. A destacar, ni que sigui a mode d'anècdota, el magnetòfon de bobina oberta amb què disparaven puntualment bases i ambients sonors, al qual es van referir en diverses ocasions com el quart component del grup. Visualment feia molt més goig que un maleït laptop, no cal dir-ho.
I finalment, l'actuació de MFC Chicos –així es com han batejat els components de Los Chicos i MFC Chicken la seva aventura conjunta- va venir marcada per l'absència de Rafa Suñén, vocalista de la banda madrilenya, baixa d'última hora per motius de salut. Un imprevist que va obligar la imponent formació –vuit músics a l'escenari, dues bateries i la comunió de dos discursos a priori distants que van acabar encaixant a la perfecció sobre el terreny- a refer el repertori a l'últim moment, mantenint-hi peces de cada banda però amanint-les amb més versions de les previstes. Cap problema, quan els referents citats són tan coherents i oportuns com els Righteous Brothers ("Little Latin Lupe Lu"), els Rivieras ("California Sun") o, és clar, els Sonics –el "Have Love, Will Travel" de Richard Berry en clau de garatge-. Apoteòsic final de festa, i un concert que tant de bo es pugui repetir ben aviat i amb tothom a bord.
 |
| MFC Chicos. |
 |
| The Barbwires. |
 |
| 13th Magic Skull. |
 |
| Pelomono. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada