"Dwight Yoakam", la cançó

Sarah Shook, diumenge passat a La Textil.

El lament de qui ofega les seves penes amb whiskey –o, en el seu defecte, qualsevol licor de graduació- ha estat una temàtica recurrent en moltes cançons de country, blues, rock i altres músiques d'arrel. Si parlem concretament de country, són incomptables els clàssics que tenen justament el whiskey com a fil conductor d'històries protagonitzades per perdedors amb cors trencats i ànimes a la deriva. De les que s'han enregistrat durant la passada dècada, possiblement "Dwight Yoakam" sigui una de les més definitives.

Va ser un dels grans reclams del disc de debut de Sarah Shook & The Disarmers –"Sidelong" (2015)-, i tampoc va faltar al concert d'impacte que els de Carolina del Nord van oferir el passat 11 de setembre a la sala La Textil de Barcelona, en el marc del Rootsound Fest. "I’m drinkin’ water tonight cause I drank all the whiskey this morning / Drank the whiskey this morning cos my baby, she ain’t comin’ home", canta Shook des del fons més absolut d'un pou on ressonen amb força els més grans de la seva espècie.

Que decidís titular la peça en qüestió justament amb el nom d'un dels arquitectes del country de les passades tres dècades i mitja –resulta que la parella de la protagonista l'ha deixat per un músic de country que canta com l'autor de "Guitars, Cadillacs, Etc., Etc." (1986)-, li atorga un plus d'autenticitat però també de desolació. Shook ha explicat en diverses ocasions que està sòbria des d'abans de gravar el flamant "Nightroamer" (2022). Tot i això, diumenge passat va cantar aquesta cançó com si la lletra tot just li acabés de passar. No devia ser fàcil, però detalls com aquest apunten que també ella és una de les més grans de la seva espècie.