(1990-2022)
Les seves cançons remeten al més genuí honky tonk, passat pel filtre del country neotradicional i despatxat amb la convicció de qui ha viscut la música més que no pas l'ha estudiat. I efectivament, la trajectòria vital de Luke Bell remet a les de totes aquelles bales perdudes que van definir la música d'arrel nord-americana en dècades pretèrites. Nascut a Lexington, Kentucky, quan tenia poc més de 20 anys se'n va anar a Texas a gravar un primer disc –"Luke Bell" (2012)- que ja apuntava maneres.
Era l'inici d'una vida nòmada que el va portar a tocar als carrers de Nova Orleans, a gravar el seu segon àlbum –"Don't Mind If I Do" (2014)- a Wyoming –gairebé a l'altre extrem del país- i a facturar-ne la continuació –un altre treball homònim, "Luke Bell" (2016)- a Nashville. Després va desaparèixer de la vida pública i es va dedicar a recórrer els Estats Units en vagons de trens de càrrega al més pur estil hobo a l'hora que lluitava contra les complicacions d'un trastorn bipolar.
Sembla ser que darrerament havia millorat la seva salut, però un canvi en la medicació va tornar a complicar les coses el mes passat. El dia 20 d'agost Bell va desaparèixer de forma sobtada a Tucson, Arizona. Nou dies més tard va ser trobat mort –no han transcendit més detalls de la forma com va morir-. Tenia 32 anys i deixava enrere una de les trajectòries més sòlides de la música country durant la passada dècada. També un futur que hauria d'haver estat seu de no haver-se imposat la tragèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada