Jack Daniel's i una cigarreta

Dies enrere, tornant cap a casa, em vaig creuar amb una dona vestida de forma elegant, caminant pel carrer amb una cigarreta encesa en una mà i una ampolla de Jack Daniel's a l'altra. L'ampolla estava mig plena o mig buida, segons com es miri. I de cop i volta em vaig sentir com un personatge secundari d'alguna història de Charles Bukowski. No li vaig dir res, perquè si jo m'hagués trobat al seu lloc probablement no hauria requerit cap altra companyia que la del vell oncle Jack, i perquè hi ha ocasions a la vida en què el contacte amb un altre ésser humà pot arribar a molestar encara més que de costum. O sigui que vaig optar per per punxar a la seva salut "Jack Daniel's, If You Please", de David Allan Coe, tan bon punt vaig arribar a casa. RESPECT.