L'escopinada de Beth Hart

Hart, actitud a prova de bales en una captura del videoclip de "Black Dog".

L'actitud, aquell valor afegit que tantes diferències pot arribar a marcar en un àmbit com el de la música rock i tots els seus registres perifèrics. Beth Hart en va ben servida, tal com demostrava mesos enrere al videoclip promocional de "Black Dog". A més d'abordar el clàssic de Led Zeppelin com si l'hagués acabat de parir ella mateixa, la vocalista californiana feia davant les càmeres tota una demostració de saber estar. La forma com despatxava els versos introductoris, tota una declaració d'intencions, i la senyora escopinada que deixava anar tot seguit, mentre tota la banda enfilava aquell riff tan icònic com monolític. El principi de tot allò que vindria a continuació.

Actitud a prova de bales, la de Hart, que es va atrevir amb una dotzena de peces de la banda britànica al seu darrer àlbum, oportunament titulat "A Tribute to Led Zeppelin" (2022). A la citada "Black Dog" hi suma himnes de la mida de "Whole Lotta Love", "Kashmir", "When the Levee Breaks", "Good Times Bad Times" o fins i tot "Stairway to Heaven". El repertori dels Zeps li sembla fet a mida, i cada interpretació és un encert assegurat, tant a nivell vocal com per part d'una banda molt ben engreixada. El problema és que parlem d'unes cançons que a aquestes alçades poca cosa més poden dir que encara no hagin dit. Vaja, que Hart no hi acaba d'aportar res de nou. Però en el fons això és el de menys, quan el material és de primera i l'execució es troba justament a l'alçada.