Molts els han descobert a través de deixebles tan avantatjats com Metallica, Iron Maiden o Soundgarden, però el cert és que la discografia i el llegat de Budgie es defensen sols. Banda tan influent com maltractada per la historiografia oficial, els gal·lesos van publicar tal dia com avui de 1972, ara fa 50 anys, el seu segon àlbum. Un "Squawk" que es troba sens dubte entre les seves obres més inpirades i que d'alguna manera encapsula bona part de l'essència del primer heavy metal.
Un plàstic que s'obre amb el blues rock gran reserva de "Whisky River" i, de cop i volta, desemboca en el tempo monolític de "Rocking Man", peça de naturalesa progressiva amb vertiginosos canvis de ritme i un hipnòtic passatge central –de ben segur Metallica i els Maiden hi van parar molta atenció-. La deliciosament macarra "Hot as a Docker's Armpit", el boogie rock pantanós de "Bottled" i el contundent hard rock d'"Stranded" són altres plats forts del disc. El passat mes de gener ens va deixar el vocalista i baixista de la banda, Burke Shelley.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada