50 anys d'"Innervisions"

Admetem-ho. Han fet molt de mal totes aquelles veus tan pulcres com acadèmiques que cada cap de setmana es dediquen a interpretar els grans èxits d'icones de la mida d'Stevie Wonder com si fossin versicles de l'Alcorà, ja sigui en concursos de talents televisius o en sales avesades a despatxar gintònics a preu de petroli. Han fet mal perquè han banalitzat tota una sèrie de composicions que al seu dia van esdevenir massives sense haver de renunciar a un esperit renovador i fins a un cert punt trencador. El de qui no entenia la música com una relíquia a preservar en una vitrina de museu, sinó com una expressió viva i en moviment constant.

Penso tot això mentre escolto com de bé segueixen sonant, dins del seu context original, clàssics de la categoria de "Living for the City", "Golden Lady", "Higher Ground", "Don't You Worry 'Bout a Thing" o "Too High". Quatre de les pistes més reconegudes del catàleg de Wonder, incloses totes elles al magistral "Innervisions" (1973), publicat avui fa 50 anys per Tamla (Motown). El successor del totèmic "Talking Book" (1972), i un nou pas endavant en la immensa escala evolutiva d'un músic que enllaça la il·lustre generació del soul dels 60 amb els astres del funk i el rhythm & blues de dècades posteriors –Prince, Terence Trent D'Arby i fins i tot Michael Jackson estaven molt atents als seus moviments-.

Com al seu predecessor, el mateix Wonder es va fer càrrec de bona part dels instruments i va comptar amb el suport estratègic de Robert Margouleff i Malcolm Cecil –acreditats com a productors del disc juntament amb el cantant, compositor i multiinstrumentista- a l'hora d'explorar les possibilitats dels sintetitzadors en un marc conceptual que mirava endavant sense perdre de vista el format cançó de tota la vida. El resultat va ser un altre àlbum que conjugava la capacitat d'escalar posicions a les llistes d'èxits amb l'expressió genuïna d'un artista que es tornava a refermar com una de les veus capitals de la música del seu temps i molt més enllà. Al cap de tres dies de publicar el disc, Wonder patiria un accident de cotxe que l'arribaria a deixar en coma. Al cap d'un mes s'havia recuperat i tornava als escenaris.