(1951-2023)
Pocs anys abans de la mort de Peter Green vaig llegir un reportatge sobre la seva figura en una revista britànica. Qui havia estat fundador i principal motor creatiu de Fleetwood Mac durant els primers anys de la banda vivia aleshores en una zona residencial d'algun lloc d'Anglaterra, totalment desconnectat d'un món i d'un negoci –els de la música- que l'havien convertit en llegenda però també li havien fet molt de mal. El poc que se'n sabia, i així quedava reflectit a l'article en qüestió, era que periòdicament rebia visites d'un altre astre de la guitarra com Bernie Marsden, amb qui es podia arribar a passar hores –o dies sencers- tocant a la sala d'estar.
Green i Marsden tocaven pel simple fet de passar una bona estona fent allò que els agradava. En aquest sentit, Marsden era un dels pocs contactes coneguts de Green amb un món exterior del qual semblava no voler saber res, però també qui el va ajudar a retrobar-se amb els impulsos que l'havien motivat a agafar una guitarra per primer cop –el plaer de fer música sense cap altra motivació que no fos gaudir de l'acte de fer-la-. La història em va semblar preciosa. I crec que diu molt de Marsden, un guitarrista sovint poc valorat fora de l'àmbit del hard rock i el heavy metal –cosa que em sembla molt injusta-. Com Green, va ser membre fundador i part essencial d'una altra banda britànica que, ja sense ell, va fer les Amèriques tant a nivell artístic –aquell acostament al hair metal- com comercial –va ser la seva etapa més massiva-.
Provinent de Babe Ruth i UFO, Marsden va ser aliat clau de David Coverdale quan aquest va formar Whitesnake havent-se foguejat a les files de Deep Purple. També va ser coautor, juntament amb el vocalista, de clàssics com "Love Hunter", "Trouble" o "Walking in the Shadow of the Blues". I de peces reciclades durant l'etapa nord-americana del grup, com les totèmiques "Here I Go Again" i "Fool for Your Loving". La guitarra de Marsden va ser un dels elements que van definir el so dels primers Whitesnake. I la seva sortida l'any 1982 vindria a tancar la primera etapa del conjunt –la que alguns seguim considerant com la millor, tot i que personalment no tinc res en contra del que van fer després-. Ha mort a l'edat de 72 anys. Sigui on sigui, tant de bo estigui fent una d'aquelles jams amb el seu bon amic Peter Green.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada