Joe Fields - "Find Your Path" (2023)

A dos anys d'haver publicat el seu primer disc i a un d'haver estat guardonat en un prestigiós certamen texà, el vallesà Joe Fields presenta "Find Your Path". Un segon treball que remet als clàssics del country neotradicional i que suposa un pas endavant en una trajectòria ascendent.

El primer àlbum de Joe Fields es titulava "Lost in the Fields" (2021). Un títol que jugava amb el nom artístic de Josep Ponsà, i que en anglès significa literalment "Perdut al camp". Dos anys després, el de Sant Quirze del Vallès publica un segon treball oportunament titulat "Find Your Path" (2023, Temps Record), que en anglès vol dir "Troba el teu camí". Com qui vol venir-nos a dir que hi ha una continuïtat conceptual entre una obra i l'altra, però sobretot com qui durant aquests dos anys ha encarrilat una trajectòria artística que l'ha consolidat a l'avantguarda de l'escena country de casa nostra.

Per ser justos, el cert és que Ponsà no anava gens perdut quan va debutar amb "Lost in the Fields". Al contrari, ja sumava un quilometratge considerable interpretant versions de clàssics del country en escenaris de tota mida i condició. Un bagatge que li havia permès afrontar la composició de les seves primeres cançons com si s'hi hagués dedicat tota la vida. També acostar posicions amb qui acabaria esdevenint la seva mà dreta tant a l'estudi com a l'escenari, el multiinstrumentista i productor Aleix Garriga, veterà de bandes com Diluvi o Pel Broc Gros amb qui Ponsà va donar forma a totes aquelles cançons que fins aleshores havia esbossat en la intimitat domèstica.

El resultat va ser una carta de presentació que remetia a les diferents mutacions que ha experimentat la música country al llarg de tot un segle d'història –a les seves deu pistes hi havia honky tonk, country rock, ressons de Bakersfield i fins i tot zydeco-, i que assenyalava Fields com un gran coneixedor de la matèria. A tan sols un any d'haver-se publicat, "Lost in the Fields" li va valer el guardó a la millor autoria de cançons –Texas Balladeer of the Year 2022- als Texas Sounds International Country Music Awards, lliurats l'octubre passat a la localitat texana de Marshall. Insistim, Ponsà no anava gens perdut quan el seu primer àlbum va sortir del forn ara fa prop de dos anys. Però sí que sembla haver trobat –i seguit- des d'aleshores el seu propi camí.

NEOTRADICIONALISME

El flamant "Find Your Path" és fruit i conseqüència de tot aquest camí, valgui la redundància. Un treball que ja no es debat entre les diferents manifestacions de la música country, sinó que posa l'accent en aquelles expressions més arrelades en l'adn musical del seu autor, el neotradicionalisme dels 80 i tota la seva ona expansiva de la dècada posterior –amb el seu admirat George Strait com a fil conductor, posats a acabar-ho d'afinar-. Si "Lost in the Fields" recollia les primeres impressions de qui simplement volia dir la seva en l'àmbit del country, "Find Your Path" és la confirmació de qui, al llarg de tot aquest camí, ha après a expressar-se amb veu pròpia.

També la de qui ha format una sòlida banda d'acompanyament, The Folkytonks, on a més del mateix Garriga a la guitarra elèctrica i a la pedal steel guitar hi destaca la presència de la violinista tot terreny Laura Pacios –escoltin com el seu fiddle defineix gairebé tot sol aquest exercici de hillbilly decadentista amb accent de l'est d'Europa que és "Misery Town"-. Una formació que per aquest segon treball s'ha ampliat a l'estudi amb convidats d'excepció com el pianista Lluís Coloma, ambaixador per excel·lència del boogie-woogie a casa nostra –escoltin com eleva la injecció elèctrica d'"It Happened Again" fins a deixar-la a punt de servir-se amb safata de plata als més selectes bars d'ambient honky tonk-.

L'àlbum comença amb la peça titular. Una genuïna cançó country de les de tota la vida, com aquelles que diverses generacions solíem descobrir fins no fa gaire en espais com l'enyorat Toma Uno, però gravada en aquesta banda de l'Atlàntic i pràcticament al costat de casa –un detall que no és menor, al contrari-. És el punt de partida d'una obra que sap trobar l'equilibri entre la simpàtica mètrica honky tonk de "My Heart Still Beats in Houston" i els traços a contrallum d'aquesta senyora balada que és "Tonight I Find Myself" –tant l'una com l'altra ja portaven una bona temporada intal·lades als repertoris dels directes de Joe Fields-, despenjant-se oportunament amb els desenfadats aires Western Swing de "Dreamin' About Texas".

LLETRISTA

Arribat aquest punt, és just assenyalar les qualitats com a lletrista d'un Ponsà que ha vingut a celebrar tota aquella música que l'ha alimentat al llarg de la seva trajectòria vital, però també a explicar-la i a divulgar-la. Val la pena parar atenció, per exemple, a la segona pista del disc. Un "Inside a Honky Tonk" que sona exactament a tot allò que porta implícit el seu títol. "And when someone calls for Jackson / For some Haggard and some Jones / All the toughest troubles wash away / Inside a honky tonk", declara amb la determinació de qui no pronuncia el nom dels seus referents en va. "In each and every bourbon / There's a burden to get by", sentencia amb la fermesa de qualsevol dels noms citats als versos anteriors.

"The road I'm on right now / Is the same road I was before / Full of curves, full of dreams / Nothing less, nothing more", reflexiona a la final "That's My Road", majestuosa balada que podria resumir no tan sols l'esperit del disc, sinó el trajecte que va portar Josep Ponsà a esdevenir Joe Fields i a abanderar tot allò que fins aleshores tan sols s'havia atrevit a somiar. "Find your path in the rhythm of the life you believe in / It's right next to you", proclama a la cançó que titula aquest segon disc. Més que una declaració de principis, tota una actitud vital explicada en tan sols dos versos dignes de ser tatuats. No tothom sap fer-les, aquestes coses.


Més informació:

Joe Fields  /  Pàgina web
Temps Record  /  Pàgina web