L'ajornament de l'execució de Keith LaMar, a El 9 Nou

L'estat d'Ohio ha ajornat fins al 13 de gener de 2027 l'execució de Keith LaMar, qui es troba al corredor de la mort des de fa gairebé tres dècades, prevista inicialment pel 16 de novembre d'enguany. És una bona notícia per a la defensa del poeta afroamericà, que ara disposa de tres anys per revisar el seu cas i demostrar-ne la innocència. Entre els rostres més visibles de la campanya Justice for Keith LaMar hi ha el del pianista vallesà Albert Marquès, amb qui el mateix LaMar va arribar a gravar un àlbum, "Freedom First" (2022) –el primer disc de la història enregistrat parcialment des d'un corredor de la mort-. El poeta també sol recitar als concerts de Marquès per via telefònica des de la presó.

Avui parlem amb Marquès a les pàgines d'El 9 Nou del Vallès Oriental, i ens diu això: "No és possible saber qui ha fet què per ajornar l'execució. Però puc dir que 'Freedom First', el projecte musical, ha donat a la campanya un ressò que no tenia. Per exemple, el nou equip d'advocats –de la defensa de LaMar- es va crear després que un dels seus membres assistís a un concert que vam fer a Nova York. La música ha estat el catalitzador perquè tot avancés cap a aquesta situació molt més favorable".

Aquesta última frase em sembla molt important. La música com a catalitzadora d'un canvi, en aquest cas l'ajornament de l'execució d'una condemna a mort, i a partir d'aquí la possibilitat de revisar un judici que, tot apunta, va estar ple d'irregularitats –"No hi ha milionaris al corredor de la mort", com deia Sean Penn a la pel·lícula "Dead Man Walking", de Tim Robbins (1995)-. L'art com a eina i motor per fer un món millor. No és cap tòpic, són fets.

Sovint sentim a dir que la música i les arts en general no són importants. Que són prescindibles, simple entreteniment. En temps de crisi –econòmica, social, sanitària-, la cultura sol ser la primera a patir les retallades –o els tancaments sectorials- decretades per les autoritats de torn. Doncs bé, Albert Marquès ens acaba de recordar per què la música i les arts són importants i en absolut prescindibles. També la diferència entre la cultura i l'entreteniment.