 |
| Les Franqueses del Vallès, agost de 2023. |
La posta de sol d'un diumenge d'agost que fins aquell moment havia estat plujós. Les últimes hores de llum del dia, i alhora els primers rajos de sol visibles de la jornada, projectats sobre una pantalla de núvols en retirada. L'acte de contemplar una posta de sol per la finestra, sentir com ha baixat la temperatura, i observar què passa allà fora.
"Every day I look at the world from my window / But chilly, chilly is the evening time / Waterloo sunset's fine", cantava
Ray Davies a
"Waterloo Sunset", una de les seves composicions més celebrades i
un dels pilars del repertori dels Kinks. També una de les cançons més genuïnament londinenques que mai s'han arribat a enregistrar, malgrat descriure tota una sèrie d'escenes tan universals com l'abast de la pròpia peça. Potser per això em va venir al cap la seva melodia mentre contemplava aquell sol d'agost ponent-se entre les branques d'un ametller enmig de la plana vallesana. Per la finestra i durant un vespre efectivament fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada