(1950-2023)
Llegia fa una estona a la versió en català de Wikipedia que Jango Edwards havia estat el primer actor encarregat d'encarnar el pallasso Ronald McDonald, i que la multinacional del fast food l'hauria acabat fent fora perquè el seu to irreverent no hauria encaixat amb la imatge que volia transmetre la marca. És una dada que no he pogut contrastar enlloc –ni tan sols en altres versions de la mateixa Wikipedia-, i que francament em sembla bastant inversemblant tenint en compte que Edwards encara era un nen quan McDonald's va començar a fer servir el pallasso com a reclam.
En tot cas, no deixa d'il·lustrar l'esperit inconformista d'un artista que no encaixava als paràmetres cada cop més estrets del corporativisme d'aquest món nostre. Un nord-americà de Detroit, que es guanyava prou bé la vida fent d'arquitecte però no era feliç amb allò que feia, i que per aquest motiu va decidir anar-se'n a l'altra punta de l'Atlàntic i fer de pallasso per Europa –establint-se a Barcelona, ciutat que acabaria considerant com la seva llar-. Eren els dies del canvi de segle i Edwards, que començava a enfilar la seva sisena dècada vital, feia allò que la gran majoria no s'atreveix a fer. Canviar de vida per viure tal com ho desitjava.
Quan em vaig assabentar ahir de la seva mort, vaig recuperar vídeos d'actuacions seves que, com no podia ser de cap altra manera, em van fer riure. No és habitual, posar-se a riure després de conèixer la mort d'un artista al qual admires. Però és que la vocació d'Edwards era justament aquesta, la de fer-nos riure. Vivim en una societat excessivament rígida i seriosa, que pràcticament ja no té temps de riure i que banalitza constantment la paraula pallasso –i l'ofici que aquesta porta implícit-. En aquest context, la mort d'Edwards em sembla encara més colpidora per molt que ell mateix hagués tret ferro a l'assumpte en entrevistes recents. Crec que el mínim que podríem fer és estar-li agraïts per haver-nos fet riure. I seguir rient sempre que el cos ens ho demani, només faltaria.
D.E.P.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada