(1941-2023)
Fa molts anys, durant un viatge a Chicago, vaig assistir a l'assaig d'una orquestra simfònica. Em va cridar l'atenció el fet que un dels seus músics –un violinista, si no em falla la memòria- portés posada una samarreta de Grateful Dead. Avui, la imatge podria passar desapercebuda fins i tot a casa nostra. Però en aquell moment em va ajudar a entendre moltes coses tant dels Estats Units com d'aquest país nostre on la clàssica segueix menjant a part –per molts intents lloables que hi hagi d'integrar-la a altres corrents- i el rock sempre ha estat vist com a cultura de segona.
Explico tot això perquè ens ha deixat David LaFlamme, violinista dels psicodèlics It's a Beautiful Day. Contemporanis i veïns dels mateixos Dead a la San Francisco dels 60, si bé no tan predicats al llarg dels anys, el violí de LaFlamme era un dels seus trets distintius –un altre era la veu de Pattie Santos-. Parlem d'un virtuós foguejat a les files de l'Orquestra Simfònica de Utah –havia crescut a Salt Lake City-, que no va tenir cap problema a l'hora de posar el seu talent al servei d'una banda de rock que li va permetre no tan sols descobrir noves possibilitats per al seu instrument, sinó també definir-ne el rol dins del gènere en qüestió. Se n'ha anat un visionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada