(1935-2023)
Fa tan sols un parell de mesos que commemoràvem el 50è aniversari de "Tubular Bells", el primer àlbum de Mike Oldfield, quan hem de lamentar el traspàs d'una figura que va esdevenir clau en la popularització de l'obra en qüestió –i, per tant, en l'impuls que aquesta va donar a la carrera del seu autor-. El cineasta William Friedkin, que el desembre d'aquell mateix 1973 va fer servir el seu moviment inicial com a peça central de la banda sonora de "The Exorcist".
Títol essencial del cinema de terror –agradi o no el gènere, el seu visionat hauria de ser gairebé obligatori-, parlem d'una pel·lícula trencadora i provocadora com ella sola. Estrenada durant les festes de Nadal, la cinta mostrava escenes tan poc subtils com la de Linda Blair a la pell d'una nena posseïda pel dimoni, masturbant-se amb un crucifix i dient obscenitats que avui farien tant de mal entre la parròquia políticament correcta com en van fer aleshores entre els devots de la missa de 12.
Friedkin també va dirigir a Gene Hackman, Roy Schneider i Fernando Rey en aquell thriller transatlàntic que era "The French Connection" (1971). Encara en el terreny del thriller, cal destacar aquella postal de la Los Angeles de la dècada dels 80 que va esdevenir "To Live and Die in L.A." (1985), amb William Petersen i Willem Dafoe, i banda sonora a càrrec d'uns oportuns Wang Chung. També "Cruisin'" (1980), on Al Pacino es capbussava al submón gay de la Nova York post-punk –en un moment en què certs ambients encara no solien sortir a la superfície-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada