Rambalaya

Celebrant el més genuí rhythm & blues - Foto Xavi Olmos.

Escoltar el disc de debut de Rambalaya equival a viatjar enrere en el temps, cap a dies millors o com a mínim més amables i animats. I no pas a les dècades dels 40, els 50 i els 60 que invoquen els barcelonins des d'un repertori d'autoria pròpia però ben arrelat en el rhythm & blues, el soul i el rock'n'roll de tall primitiu facturats als Estats Units durant l'equador del segle passat, sinó a tot allò que solia fer qualsevol melòman de base abans de decretar-se confinaments i estats d'alarma. Sí, les cançons de Rambalaya remeten a locals subterranis, amb poca llum, on el respectable ballava, intimava i vivia experiències memorables mentre el bourbon i la cervesa circulaven d'un costat a l'altre de la barra.

Rambalaya és una banda de directe. I serà un gustàs refermar aquesta apreciació quan les circumstàncies ho permetin, però a hores d'ara el seu plàstic homònim (2020, Buenritmo) és molt més que un premi de consolació, una invitació a continuar celebrant la vida malgrat tot. Parlem d'una formació d'alta volada, una maquinària de set caps que conjuga ritmes atòmics amb metalls calents i teclats farcits de groove amb la veu tot terreny de Jonathan Herrero. Aquest últim és un dels motors del combo juntament amb el bateria i compositor Anton Jarl –tots els components del grup són vells coneguts de les òrbites del blues, el rock'n'roll i el jazz de la Ciutat Comtal-.

Batejada inicialment amb el nom de The Ramblers, la formació s'ha consolidat enguany amb l'entrada dels darrers components, la denominació definitiva i la publicació de l'àlbum en qüestió, on figuren cartutxos de la mida de "Bootlegger Man", "Can't Take It No More" o "Ain't Gonna Put No Flowers on My Grave", també nocturnes balades amb regust anyenc com "Come and Lay Here Beside Me", ideal per a degustar amb la companyia d'un bon còctel. Produeix un altre veterà i valor assegurat com és Dani Nel·lo. I si sobre el paper sona la cosa així de potent, sobre el terreny directament farà saltar espurnes. Si no hi ha cap contratemps dels que vostès ja saben, ho podrem comprovar el 4 de desembre a la sala 3 de Razzmatazz. Creuem els dits.


Més informació:

Rambalaya  /  Facebook