DOLLY MIXTURE
Ara que el terme indie s’ha pervertit fins a extrems preocupants (una cosa semblant al que anys enrere va passar amb altres termes com punk o alternatiu), no està de més reivindicar aquelles formacions que van donar nom i raó de ser a un concepte –sí, indie: d’independent- que anava molt més enllà de vestir-se a la última i devorar qualsevol cosa que surti a la portada de NME. Formacions de trajectòria sovint efímera, però sempre amb grans històries al darrere. La de Dolly Mixture no és cap altra que la de tres joveníssimes noies de Cambridge, Anglaterra, que el 1978 van formar un grup de garatge influïdes per l’onada de frescor que havia aixecat el punk.
Apadrinades per gent com John Peel o Paul Weller, van editar un àlbum (“Demonstration Tapes”, 1983, edició limitada a 1.000 còpies), un ep (“Dreamism!, 1984) i diversos singles (a destacar la versió de “Baby It’s You”, de les Shirelles, amb què van debutar el 1980) farcits de perles de pop immediat que esdevindrien una influència cabdal en moviments com el C-86 o el Riot Girl. No obstant, només entrarien a les llistes d'èxits com a banda d’acompanyament de Captain Sensible (The Damned), i acabarien dissolent-se definitivament el 1984. Enrere quedaven sis anys en què el trio havia compartit escenari amb formacions com The Fall o els Undertones, i en què havia arribat a tenir com a teloners uns desconeguts U2 –qui els veia i qui els veu-.
Paradigma d’una escena indie que res tenia a veure amb macrofestivals patrocinats per marques de cervesa i telefonia mòbil, Dolly Mixture sonaven al seu moment massa sixties per a la parròquia post-punk, però a la vegada massa poc retro per als seguidors del revival mod. Només el temps els acabaria donant la raó. En ple 2010, s’edita “Everything and More”, un triple cd amb presentació de luxe que recull totes les gravacions del trio de Cambridge i les amaneix amb extenses notes informatives. I mirin vostès si aquesta gent era (i és) indie, que fins i tot això s’ho autoediten elles mateixes i ho venen únicament a través de la seva pàgina web. Jo ja he adquirit la meva còpia, i els recomano que facin el mateix. Només han de visitar el link que trobaran sota aquestes línies.
http://www.dollymixture.net
Audio: "He’s so Frisky" – Dolly Mixture
Ara que el terme indie s’ha pervertit fins a extrems preocupants (una cosa semblant al que anys enrere va passar amb altres termes com punk o alternatiu), no està de més reivindicar aquelles formacions que van donar nom i raó de ser a un concepte –sí, indie: d’independent- que anava molt més enllà de vestir-se a la última i devorar qualsevol cosa que surti a la portada de NME. Formacions de trajectòria sovint efímera, però sempre amb grans històries al darrere. La de Dolly Mixture no és cap altra que la de tres joveníssimes noies de Cambridge, Anglaterra, que el 1978 van formar un grup de garatge influïdes per l’onada de frescor que havia aixecat el punk.
Apadrinades per gent com John Peel o Paul Weller, van editar un àlbum (“Demonstration Tapes”, 1983, edició limitada a 1.000 còpies), un ep (“Dreamism!, 1984) i diversos singles (a destacar la versió de “Baby It’s You”, de les Shirelles, amb què van debutar el 1980) farcits de perles de pop immediat que esdevindrien una influència cabdal en moviments com el C-86 o el Riot Girl. No obstant, només entrarien a les llistes d'èxits com a banda d’acompanyament de Captain Sensible (The Damned), i acabarien dissolent-se definitivament el 1984. Enrere quedaven sis anys en què el trio havia compartit escenari amb formacions com The Fall o els Undertones, i en què havia arribat a tenir com a teloners uns desconeguts U2 –qui els veia i qui els veu-.
Paradigma d’una escena indie que res tenia a veure amb macrofestivals patrocinats per marques de cervesa i telefonia mòbil, Dolly Mixture sonaven al seu moment massa sixties per a la parròquia post-punk, però a la vegada massa poc retro per als seguidors del revival mod. Només el temps els acabaria donant la raó. En ple 2010, s’edita “Everything and More”, un triple cd amb presentació de luxe que recull totes les gravacions del trio de Cambridge i les amaneix amb extenses notes informatives. I mirin vostès si aquesta gent era (i és) indie, que fins i tot això s’ho autoediten elles mateixes i ho venen únicament a través de la seva pàgina web. Jo ja he adquirit la meva còpia, i els recomano que facin el mateix. Només han de visitar el link que trobaran sota aquestes línies.
http://www.dollymixture.net
Audio: "He’s so Frisky" – Dolly Mixture
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada