És curiós com els símbols i els conceptes
poden arribar a pervertir-se fins a extrems degradants a l'esdevenir patrimoni
de la cultura de masses. Un exemple evident n'és l'esvàstica. Un símbol amb
arrels hinduïstes que durant segles ha representat per a diverses cultures
conceptes com el de la sort, la salut o la felicitat, i que des de fa set
dècades i mitja té unes connotacions molt més fosques per culpa d'una colla de
gamarussos que es van prendre massa seriosament la seva peculiar visió de la
mitologia nòrdica. I el mateix ha passat amb un terme, 'indie', que malgrat
haver existit durant tres dècades, s'ha contaminat de cap a peus durant els
darrers anys.
Per a contextualitzar, recordaré que indie és una abreviació del terme anglosaxó 'independent', la traducció al català del qual s'escriu exactament de la mateixa manera. I com a tal, es referia a una manera de fer les coses per part d'una sèrie de grups musicals i companyies discogràfiques que operaven fora dels paràmetres de les multinacionals del sector i de la indústria a gran escala. Per tant, el concepte indie es referia a una actitud i forma de funcionar, no pas a uns paràmetres sonors -i molt menys estètics- determinats. Però molt ha plogut des d'aleshores i ara són habituals oxímorons com els macrofestivals de música indie patrocinats per marques de telefonia mòbil. En altres paraules, actualment és molt més indie un pesat cantautor de barri que els Strokes.
Tot això venia perquè l'altre dia em vaig endur les mans al cap mentre navegava per la pàgina web d'una coneguda publicació musical d'aquest país. A la seva secció de concursos, se sortejaven cinc ampolles de colònia de la marca Hugo Boss. I per a poder participar al concurs en qüestió, calia respondre una pregunta que em va xocar: "¿A qué huele el indie?". Francament, jo no sé de què fa olor l'indie -de colònia Hugo Boss segur que no-, però sí que tinc clar que certa indústria fa cada dia més pudor.
Audio: "No bailes Rock and Roll en el Corte Inglés" - Loquillo y Trogloditas
Per a contextualitzar, recordaré que indie és una abreviació del terme anglosaxó 'independent', la traducció al català del qual s'escriu exactament de la mateixa manera. I com a tal, es referia a una manera de fer les coses per part d'una sèrie de grups musicals i companyies discogràfiques que operaven fora dels paràmetres de les multinacionals del sector i de la indústria a gran escala. Per tant, el concepte indie es referia a una actitud i forma de funcionar, no pas a uns paràmetres sonors -i molt menys estètics- determinats. Però molt ha plogut des d'aleshores i ara són habituals oxímorons com els macrofestivals de música indie patrocinats per marques de telefonia mòbil. En altres paraules, actualment és molt més indie un pesat cantautor de barri que els Strokes.
Tot això venia perquè l'altre dia em vaig endur les mans al cap mentre navegava per la pàgina web d'una coneguda publicació musical d'aquest país. A la seva secció de concursos, se sortejaven cinc ampolles de colònia de la marca Hugo Boss. I per a poder participar al concurs en qüestió, calia respondre una pregunta que em va xocar: "¿A qué huele el indie?". Francament, jo no sé de què fa olor l'indie -de colònia Hugo Boss segur que no-, però sí que tinc clar que certa indústria fa cada dia més pudor.
Audio: "No bailes Rock and Roll en el Corte Inglés" - Loquillo y Trogloditas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada