ANTONETTEG
Macondo Bar, Barcelona
May 29th, 2011
Encara que alguns no se n'adonin -i d'altres no se'n vulguin adonar-, a Barcelona encara hi ha vida més enllà dels macrofestivals i les celebracions futbolístiques. El que es va viure la nit passada al Macondo n'és una bona mostra. Doble cartell amb les propostes d'AntonetteG i Olivia Mancini. Dues mirades diferents però complementàries a la música d'arrels dels Estats Units, la primera des del rock més visceral, i la segona des d'un folk ben ampli de mires. Tot això amb entrada gratuïta i davant d'un públic majoritàriament integrat per nord-americans i finlandesos establerts a Barcelona -podria preguntar-me on dimonis s'amaga la gent d'aquesta ciutat, però em temo que la resposta la sabem tots: aquest cop l'excusa eren la rúa del Barça i el Primavera Sound, la setmana que ve n'hauria estat una altra-.
Centrem-nos avui en AntonetteG. De nom real Antonette Goroch i natural de San Francisco, porta més de 15 anys a la carretera i compta amb un repertori pel qual molts matarien. Ahir va tocar acompanyada pel seu marit, Josh Bevelacqua, a la bateria. Una bateria mínima -bombo i caixa-, però suficient per complementar una guitarra que evocava les tempestes elèctriques de tot un Neil Young. De fet, tot un Billy Talbot, baixista de Crazy Horse (sí, els de l'amic Young) va coproduir tres temes del seu disc de debut, "Pretty Pictures" (2010). Definitivament, m'alegro d'haver estat ahir al Macondo i no en cap altre lloc.
http://www.myspace.com/antonettekg
Audio: "No Joy for the Soldier" - Antonette G
Macondo Bar, Barcelona
May 29th, 2011
Encara que alguns no se n'adonin -i d'altres no se'n vulguin adonar-, a Barcelona encara hi ha vida més enllà dels macrofestivals i les celebracions futbolístiques. El que es va viure la nit passada al Macondo n'és una bona mostra. Doble cartell amb les propostes d'AntonetteG i Olivia Mancini. Dues mirades diferents però complementàries a la música d'arrels dels Estats Units, la primera des del rock més visceral, i la segona des d'un folk ben ampli de mires. Tot això amb entrada gratuïta i davant d'un públic majoritàriament integrat per nord-americans i finlandesos establerts a Barcelona -podria preguntar-me on dimonis s'amaga la gent d'aquesta ciutat, però em temo que la resposta la sabem tots: aquest cop l'excusa eren la rúa del Barça i el Primavera Sound, la setmana que ve n'hauria estat una altra-.
Centrem-nos avui en AntonetteG. De nom real Antonette Goroch i natural de San Francisco, porta més de 15 anys a la carretera i compta amb un repertori pel qual molts matarien. Ahir va tocar acompanyada pel seu marit, Josh Bevelacqua, a la bateria. Una bateria mínima -bombo i caixa-, però suficient per complementar una guitarra que evocava les tempestes elèctriques de tot un Neil Young. De fet, tot un Billy Talbot, baixista de Crazy Horse (sí, els de l'amic Young) va coproduir tres temes del seu disc de debut, "Pretty Pictures" (2010). Definitivament, m'alegro d'haver estat ahir al Macondo i no en cap altre lloc.
http://www.myspace.com/antonettekg
Audio: "No Joy for the Soldier" - Antonette G
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada