L'estat de sospita

Un dels primers símptomes del totalitarisme és la instauració de l'estat de sospita permanent entre els ciutadans. Veïns que sospiten dels seus propis veïns, pas previ a una delació que en els règims totalitaris tradicionals es feia mitjançant un avís a les autoritats però ara es pot fer directament amb forma d'escarni públic a les xarxes socials.

Més enllà dels "policies de balcó" que increpen a qualsevol fill de veí a qui se li acudeixi dur a terme un acte tan antipatriòtic (perdó, volia dir insolidari) com caminar pel carrer, aquests dies he observat la tendència d'alguns a aprofitar la immediatesa i l'excés de fetge dels usuaris de les xarxes socials per dur a terme les seves pròpies caceres de bruixes particulars online.

Avui mateix, sense anar més lluny, diversos dels meus 'contactes' (em sembla banal i fins i tot cínic emprar el terme 'amic' en un context digital) han compartit la fotografia d'un repartidor treballant en ple confinament, acompanyada amb les corresponents càrregues contra el destinatari del paquet, el cap del propi repartidor i per descomptat aquell sistema capitalista que tant abracem en temps de vaques grasses com crucifiquem quan van mal dades (per sort no he vist ningú que arribés a carregar contra el pobre repartidor).

Disparar a matar, fer un clic (o un 'like'), fer viral aquella consigna que ens encén de bones a primeres, resulta molt més àgil, immediat i fins i tot gratificant que reflexionar i meditar abans d'actuar. És més fàcil caure en la vella dinàmica de bons i dolents, que plantejar-se si potser aquell repartidor transporta productes de primera necessitat, o provar de posar-se a la pell de qui necessita que li portin aquests productes a casa precisament per no haver de sortir al carrer.

També sembla que a segons qui li costi molt posar-se a la pell d'aquell senyor a qui veiem pel carrer amb una barra de pa i ens sembla un irresponsable perquè, als nostres ulls, ha trencat el confinament per comprar només una barra de pa (aquesta acusació la vaig llegir a Twitter, una xarxa social que sembla haver esdevingut el canal directe de sortida de les vísceres d'alguns dels seus usuaris).

Bé, i si resulta que aquest senyor que a vosaltres us sembla tan irresponsable, té permís mèdic per sortir de casa per circumstàncies derivades del seu estat de salut, i l'ha aprofitat per anar a comprar el pa seguint totes les precaucions necessàries? I si anava de camí al súper a fer la resta de la compra i havia passat abans pel forn?

O simplement, i si aquells que us dediqueu a acusar i assenyalar a través d'una pantalla, deixessiu d'una maleïda vegada de fiscalitzar la vida dels altres i us ocupessiu dels vostres propis assumptes? Creieu-me, no costa gens i gaudirieu d'un confinament molt més ple, saludable i satisfactori.