Primer va lliurar un disc de debut tan incontestable com revelador, aquell "Listen to Formation, Look for the Signs" (2015) que va destapar Nadia Reid com una de les grans veus del folk de mitjans de la passada dècada. Després va arribar la confirmació de la mà de "Preservation" (2017), un segon àlbum on la neozelandesa eixamplava horitzons al mateix temps que se li anaven obrint de forma progressiva les portes de nombrosos i cada vegada més notables escenaris. I va ser precisament a la carretera i en el marc d'una gira que semblava no acabar-se mai, com va començar a donar forma a les cançons que han acabat conformant "Out of My Province" (2020).
El tercer disc de Reid serà o no serà un dels pilars del seu catàleg, això ho dirà un temps que ara per ara sembla jugar a favor de la seva autora, però a data d'avui és amb tota probabilitat el més rodó de tots els que ha fet i es perfila com un dels primers clàssics de la dècada que tot just acabem d'encetar. Un plàstic de factura tan eterna com atemporal, que conjuga aquella fragilitat marca de la casa ("All of My Love") amb notables incursions en les aigües més plàcides de l'alt.country (la preciosa "Oh Canada") i la confessió valenta de qui sap fer del dubte existencial una font de fortalesa ("High & Lonely"). Quan les últimes notes de "Get the Devil Out" donen el conjunt per tancat, un té la sensació d'haver assistit a un acte de consagració amb totes les lletres.
Més informació:
Nadia Reid / Bandcamp
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada