Valentina & The Electric Post

Metafísics i elèctrics.

Cançons de naturalesa tel·lúrica amb acabats sofisticats que tant poden emmirallar-se en Vashti Bunyan com en Jenny Hval. Valentina & The Electric Post van debutar a finals de l'any passat a l'escuderia Hidden Track.

La veu aguda i transparent de Valentina Risi té alguna cosa de Vashti Bunyan o fins i tot de Buffy Sainte-Marie. I si bé és cert que les seves cançons es troben arrelades en el folk més tel·lúric de les dècades dels 60 i dels 70, també ho és que d'alguna manera enllacen amb referents més contemporanis com Julia Holter o fins i tot Jenny Hval.

Efectivament, el repertori de Valentina & The Electric Post –el duet que la pròpia Risi, vocalista i guitarrista italiana establerta a Barcelona, ha format amb el multiinstrumentista igualadí Ildefons Alonso, conegut per la seva militància a La Sentina o El Petit de Cal Eril- oscil·la entre el misteri metafísic i la incertesa d'un món que de vegades no acaba d'entendre's a ell mateix. Entre el folk més boirós i els ritmes urbans a contrallum.

Les lletres de Risi tant poden adreçar el somni etern de l'univers com reflexionar al voltant de la condició humana o retratar el mateix Llucifer com un mortal embogit, i ho fan des de la més delicada sofisticació. El seu disc de debut, "Before the Universe", va veure la llum a finals de l'any passat a través de Hidden Track, i aquest mes d'abril han lliurat amb format digital una onírica i reveladora deconstrucció del "While My Guitar Gently Wheeps" dels Beatles.

Més informació:

Valentina & The Electric Post  /  Hidden Track