Aquest Sant Jordi ningú podrà anar a comprar llibres. Però, en canvi, tothom tindrà temps de començar-se a llegir tots aquells llibres que porten anys acumulant pols a les prestatgeries domèstiques. Un cop realitzat aquest apunt que francament em sembla magnífic, i posats a fer les recomanacions literàries de rigor, aquest any m'ha vingut de gust recuperar "Barcelona no existeix" (2014, Editorial Empúries) de David Castillo. Una distopia ambientada en una Barcelona postapocalíptica i poblada per bohemis, revolucionaris, senyors de la guerra, polítics corruptes i altres criatures de mal viure. Una al·legoria de la crisi econòmica i social de fa deu anys que es revela encara més oportuna en el context actual. Passin i vegin:
"La civilització havia sofert un cop tan gran com el de la caiguda de l'Imperi romà, però tothom es mantenia anestesiat, amb les banderes justes per evitar més enfrontaments. Especialment nosaltres, restes d'una civilització d'aprofitats i de castrats, només preocupats pel campi qui pugui, per l'oi que anirem tan bé i altres frases que es reiteraven cada cop que dos dels supervivents del centre es trobaven i intercanviaven tres monosíl·labs".
"Milions de persones volien ser normals sense adonar-se que les normes els estaven matant. I, mentrestant, el sistema reproduïa els tics vells, els que ho havien ensorrat tot, com si els errors fossin l'únic reproduïble fins i tot en les condicions pitjors. Un diluvi de plagues havia assolat el país. Ningú, però, es va qüestionar el que havia passat".
Ressona amb força, tot plegat, oi que sí?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada