El que en altres circumstàncies hauria esdevingut una peça de naturalesa reflexiva i fins i tot metafísica, en un moment com el present es manifesta com el retrat d'un món a la deriva que s'ensorra per moments. "Himmel Und Erde" –que en alemany significa "Cel i terra"- havia de ser en un principi el primer avançament del nou àlbum que Ana Béjar tenia previst publicar aquesta primavera. Finalment, però, ha esdevingut un llançament amb entitat pròpia, una distòpica metàfora del punt on ens trobem i de tot allò que ens ha portat fins aquí.
"Es el final de los tiempos / Es el final de los días / Es el cielo con la tierra / Es una fruta podrida / En el suelo masticado / Un hueso ya sin semilla / En la pólvora del río / Rojo como mi destino / Dime cuándo nos perdimos, cuándo nos abandonamos", canta serena la de Jerez, acompanyant-se d'un harmònium de ressons tel·lúrics, en una peça que va enregistrar l'any passat però que sembla cobrar ara tot el seu sentit. Per sort, no tot són males notícies i la cançó culmina amb uns versos certament esparançadors. "No dejemos que el fuego / Hiele la oscuridad / Bebamos vino caliente / En el invierno más frío".
Poden vostès escoltar "Himmel Und Erde" a Soundcloud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada