El santuari d'Aoife Nessa Frances

Aoife Nessa Frances, durant l'actuació en streaming que va oferir ahir a la tarda.

Afirmava ahir algú a través de les xarxes socials, probablement amb tota la raó del món, que no tota la música està pensada per sonar en un menjador, en referència a la inabastable allau de concerts en streaming que s'han estat duent a terme aquestes últimes setmanes amb motiu de l'emergència sanitària global. La música d'Aoife Nessa Frances sí, que està feta per sonar en un menjador, o com a mínim en una sala d'estar. La mateixa on va compondre bona part de les seves cançons i des d'on va oferir ahir a la tarda una actuació en confinament.

Frances és una d'aquelles artistes a qui la pandèmia pot haver arribat a fer més mal a curt termini. Quan el seu disc de debut, "Land of No Junction", va veure la llum el passat mes de gener, bona part de la premsa especialitzada anglosaxona la va assenyalar com una de les primeres grans revelacions de la dècada que tot just encetem. Totes les portes que se li van obrir en aquell moment, però, es van tancar de cop tan bon punt la música en directe va deixar pas als dies estranys i absurds que ens ha tocat viure darrerament.

Sigui com sigui, i mentre esperem que les circumstàncies ens permetin escoltar-la en un escenari de debò, va ser un plaer visionar a temps real la seva actuació en quarantena i aprofundir en l'essència d'un repertori de naturalesa onírica i vaporosa. Unes cançons a través de les quals invoca la seva autora un indret imaginari que li agrada visitar en somnis, la pròpia Land of No Junction. Quan l'art es presenta un dels potencials refugis contra el soroll del món exterior, la música de Frances pot esdevenir un bon santuari al qual acudir en aquests temps d'incertesa i saturació.