Ciutadans increpant (i denunciant) altres ciutadans, sospitant del veí i fent de la sospita motiu de delació, al mateix temps que assisteixen de forma acrítica a la retòrica patriòtica i bel·licista de qui gestiona una emergència sanitària com si es tractés d'un conflicte armat. Més enllà de recordar com el totalitarisme –un virus molt més difícil d'eradicar que no pas cap pandèmia- tendeix a aprofitar qualsevol crisi sistèmica per tal de fer-se fort (i que, precisament, són símptomes del totalitarisme la retòrica militar i la instauració de l'estat de sospita entre els ciutadans), m'agradaria apuntar que no, que aquesta mena de situacions no treuen el millor de la condició humana, sinó el pitjor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada