He conegut persones que pateixen malalties i patologies molt pitjors que el coronavirus. Les patien abans, les pateixen ara i les seguiran patint quan la gran majoria torni a sortir al carrer com si aquí no hagués passat res, i mai han rebut cap mostra de suport de tota aquesta gent que últimament no para d'omplir-se la boca de solidaritat i bonhomia (tampoc han rebut cap aplaudiment els professionals que les han cuidat i les seguirant cuidant quan molts dels que ara surten cada vespre als balcons tinguin permís per anar-se'n a la platja).
De debò ens creiem aquesta cantarella del "cuidem-nos" i el "tenir cura els uns dels altres"? Doncs comencem per desfer el tabú al voltant de les malalties mentals, de les malalties de transmissió sexual, de les malalties degeneratives, de les addiccions, de les seqüeles visibles (o no) dels tractaments contra el càncer, de les malalties derivades de la pobresa, la precarietat i l'exclusió social, i de tantes altres patologies que seguirem invisibilitzant i fins i tot estigmatitzant un cop haguem pogut recuperar la mal anomenada normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada