(1947-2021)
Una d'aquelles ocasions en què un artista realitza una nova lectura d'una de les seves composicions més conegudes, reconstruint-la o deconstruint-la a partir de la seva pròpia essència i transformant-la pràcticament en una peça nova. Ho va fer Herbie Hancock amb "Watermelon Man", tot un estàndard publicat originalment a l'àlbum "Takin' Off" de 1962 i recuperat el 1973 a través d'una mutant relectura a "Head Hunters", un plàstic on el genial teclista explorava els confins més àcids del funk i el jazz de la mà de músics com el baixista Paul Jackson. Va esdevenir aquest últim un dels principals aliats de Hancock durant els anys posteriors, tant als discos que signava pel seu compte com amb aquella agrupació que justament prenia el seu nom de l'àlbum citat, The Headhunters. Jackson també va consolidar la seva pròpia trajectòria solista i va treballar amb altres gegants com Stanley Turrentine, Sonny Rollins o Santana. Ens ha deixat a l'edat de 73 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada