 |
| La caràtula de "That's Life" és un homenatge a "In the Wee Small Hours". |
Majestuós com ell mateix i com el repertori que interpreta, es manifesta Willie Nelson a la caràtula del seu àlbum d'estudi número 71. Un "That's Life" (2021) on el texà torna a revisar part del catàleg de Frank Sinatra tal i com ja va fer tres anys enrere al notable "My Way" (2018), si bé centrant-se ara en títols més obscurs o com a mínim menys evidents. Destaca en aquest sentit la recuperació de la crepuscular "In the Wee Small Hours of the Morning" –la imatge de la caràtula és un homenatge al disc del mateix títol, de 1955- que la Veu havia facturat mentre encara es trobava gairebé a la flor de la vida, i que sembla cobrar un nou significat a mans de qui és a punt de sumar 88 primaveres viscudes.
No és que Nelson s'estigui acomiadant. Ja pot acostar-se a marxes forçades la seva desena dècada vital, que l'autor de "Red Headed Stranger" (1975) segueix presumint d'una vitalitat més que envejable. Per això li va tan bé al plàstic en qüestió un títol com "That's Life", i per això també tenen tot el sentit del món les serenes lectures de la peça titular i d'un "You Make Me Feel So Young" que convida a fer la primera copa de la nit abans de la injecció de swing que suposa "Luck Be a Lady". A "I Won't Dance" es marca un duet amb una Diana Krall que no ha vingut a destacar sinó a servir a un dels repertoris canònics de la música del darrer segle. Enregistrat als estudis Capitol de Hollywood, segona llar del propi Sinatra durant molts anys, amb el sempre fidel Buddy Cannon a les tasques de producció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada