Ja poden rebre elogis públics de part de personalitats que van de Bruce Springsteen a Barack Obama passant per Elton John, que allò que solem anomenar el gran públic segueix per alguna estranya raó sense rendir-se als peus de Low Cut Connie. Ells –el gran públic- s'ho perden, quan el projecte encapçalat per Adam Weiner –únic membre permanent de la formació amb base a Filadèlfia- segueix facturant plàstics tan rodons com aquest "Private Lives" (2020) on deixa de banda el seu vessant més bàsic i estrident per abraçar les formes més dinàmiques del rock d'arrel nord-americana.
Comencen ben engreixats amb la peça titular. Premen l'accelerador en un "Help Me" que hauria de fer les delícies de qualsevol seguidor de Tom Petty, Bob Seger o el Ryan Adams més fresc. Destil·len musculatura soul amb "Now You Know" i "Take a Little Ride Downtown" –amb ressons d'Springsteen amb The E Street Band-. I flirtegen amb el blues més corrosiu en un "Wild Ride" que bé podria arribar a seduir uns Black Keys. És molt probable que el seu disc definitiu segueixi essent "Hi Honey" (2015), però les seves noves cançons segueixen convidant a gaudir la vida com si no hi hagués demà, cosa que francament s'agraeix en un context com el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada