Hospital del Mar

"El teu cor batega fort, malgrat la resta del cos

Ets tan lluny ara del port, en el teu cap s'ha fet fosc

Al mig d'un gran hospital com una illa en l'oceà

Vols saber què t'ha passat, sobretot què passarà

(...)

Entre màquines i tubs, lluites contra el temporal

En qüestió de dos minuts t'ha passat tot pel davant"

Els Pets, "Hospital del Mar" (2001)

Ahir a la nit vaig sortir d'Urgències, vaig veure el mar i me'l vaig mirar com mai abans me l'havia mirat. Perquè ahir a la tarda, durant prop d'una hora i mitja, m'havia arribat a fer a la idea que potser no el tornaria a veure mai més. Ahir a la tarda em van passar alguns dels versos d'aquesta cançó d'Els Pets, i em van passar justament a l'Hospital del Mar.

Ahir a la tarda, un equip de professionals de la sanitat pública (i m'agradaria insistir en aquest concepte: sanitat PÚBLICA) em van transmetre tres coses que em van fer sentir millor mentre jo em temia el pitjor. La primera, que no estava sol. La segona, que tot aniria bé (però de debò, no amb forma de hashtag). La tercera, que la meva vida importava (cosa que pot semblar òbvia però reconforta molt quan no les tens totes).

Ahir a la tarda em va passar una de les coses més bèsties que m'han passat mai, i un cop tot va haver anat bé (perquè finalment hi va anar), em vaig adonar que les meves prioritats passen a ser unes altres. Vull dir que a partir d'ara procuraré passar-me el mínim temps possible davant d'aquesta pantalla. I que segurament trigaré una mica més a respondre missatges i trucades. Ens veiem a la vida real.