No he pensat mai que un disc es pugui ni s'hagi de valorar en funció del seu comportament en termes comercials o mercantils. Però en un moment en què la música pop –entesa com a fenomen de masses- ha fet de la previsibilitat la seva raó de ser i la indústria del disc a gran escala és tan conservadora com la de les begudes ensucrades, em sembla just i necessari recordar els temps en què es valoraven elements com el risc o el factor sorpresa, en què el fet novedós era reconegut i no passat per alt, i en què la indústria efectivament apostava per aquells artistes que preferien ser ells mateixos en lloc de forçar els aspirants a estrella a ser clons dels seus predecessors.
Penso en tot això mentre escolto "Trilogy" (1972), el tercer àlbum d'Emerson, Lake & Palmer. Un plàstic publicat avui fa 50 anys, que al seu moment va arribar al número 2 de les llistes d'èxits britàniques i a la cinquena posició de la nord-americana Billboard. Tenint en compte aquest factor, escoltin vostès mateixos la peça que l'enceta –"The Endless Enigma (Part 1)", amb el seu inici jazzístic i el seu desenvolupament progressiu- i comparin-lo amb bona part del material que hi ha ara mateix a les llistes. No estic dient que una cosa sigui millor que l'altra, tampoc estic dient que tot temps passat fos millor, simplement apunto que la indústria d'avui castigaria ELP pel mateix motiu que al seu dia se'ls va donar sortida: el fet de ser diferents i originals.
"Trilogy" és una de les obres capitals del trio britànic, també un dels discos essencials del rock progressiu de la dècada dels 70. Un àlbum que inclou perles com les dues parts de "The Endless Enigma", o aquella sorprenent lectura del ballet "Hoedown", original d'Aaron Copland –amb desbocada base rítmica de Greg Lake (baix i veu) i Carl Palmer (bateria), i els teclats siderals de Keith Emerson escurçant la distància entre el rock i l'electrònica-. I per descomptat la preciosa balada "From the Beginning", que sintonitzava aleshores amb els aires del Laurel Canyon californià i s'ha consolidat amb el temps com una de les peces més reconegudes d'Emerson, Lake & Palmer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada