(1964-2022)
La trajectòria dels Happy Mondays ha tendit a ser erràtica al llarg de les dècades, però el seu llegat és tan inqüestionable com el seu pes al capdavant d'allò que es va anomenar Madchester, una de les múltiples manifestacions culturals associades al segon Estiu de l'Amor, el que va tenir Manchester com a epicentre durant la recta final dels 80, l'acid house i la cultura rave com a catalitzadors, i l'èxtasi com a droga de referència. Bevent a parts iguals del funk, el rock més desacomplexat i l'electrònica de ball, els de Salford van esdevenir, de forma gairebé involuntària, el pont hedonista entre la revolució psicodèlica dels 60 i l'era alternativa dels 90. Els seus primers tres àlbums –"Squirrel and G-Man Twenty Four Hour Party People Plastic Face Carnt Smile (White Out)" (1987), "Bummed" (1988) i "Pills 'n' Thrills and Bellyaches" (1990)- representen com pocs el so de la Gran Bretanya immediatament anterior al Britpop. Ens ha deixat a l'edat de 58 anys Paul Ryder, baixista i membre fundador de la banda, també el germà del seu vocalista i rostre més visible, Shaun Ryder.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada