Una persona sensible (i valenta)

Vaig conèixer la Marta ja fa uns quants anys a través d'aquest mateix blog. Si no ho recordo malament, el primer contacte va ser un comentari seu corregint una dada errònia en una entrada que jo havia publicat. Sí, tots ens equivoquem i de vegades va bé que algú ens posi davant del mirall. Si tampoc ho recordo malament, al següent comentari que va fer em felicitava per un article d'opinió publicat al cap d'uns mesos. Un detall que vaig agrair, és clar. Els comentaris van seguir arribant, i molt aviat em va cridar l'atenció la forma com la Marta parlava de música.

Perquè ho feia amb coneixement de causa, però sobretot per la passió que hi posava. I també per la seva sinceritat. Si una cosa no li agradava, ho deia. De forma absolutament respectuosa i amb una gran humilitat –tota una raresa en aquest món nostre, i encara més en l'àmbit digital-, però ho deia. A partir d'aquí ens vam acabar seguint a les xarxes socials, i vam arribar a coincidir en persona en més d'un concert –un plaer, per cert-. Fins i tot puc dir que alguns dels meus artistes preferits dels darrers anys –penso per exemple en Big Thief- els he descobert a través de recomanacions seves.

Ja fa temps que la segueixo a Twitter, aquella xarxa social que es debat constantment entre l'olla de grills i el camp de batalla digital, on tot s'hi val i on el soroll en el pitjor sentit ha esdevingut la norma. Llegir-hi algú com la Marta és tot un bàlsam. Perquè a les seves piulades hi ha reflexió, confessió i una bona dosi d'introspecció en veu alta –no confondre això últim amb la pornografia emocional que fomenten xarxes com la que ens ocupa-. Ahir, per exemple, va piular això: "Sóc una persona sensible". Amb tan sols quatre paraules, la frase més honesta, valenta i sensata que mai he pogut llegir a Twitter –poden llegir vostès el tweet original en aquest enllaç.

Avui fa una setmana vaig decidir que a partir d'ara em passaria el mínim temps possible davant la pantalla –i quan ho vaig anunciar pensava sobretot en les xarxes socials i tot allò que aquestes impliquen-. I ho estic fent: des d'aleshores, la meva activitat a xarxes s'ha limitat a qüestions estrictament professionals. Amb l'excepció d'aquesta piulada que no vaig poder evitar repiular i que avui em ve de gust compartir també a través d'aquest canal. Perquè, què volen que els digui, llegir una frase com aquesta en un lloc com aquell et fa sentir que encara no estàs del tot sol al món. Visca les persones valentes. Però sobretot visca les persones sensibles.