Compromís i fidelitat

Iron Maiden, en una actuació recent - Foto Facebook Iron Maiden.

Amb dos anys de retard a causa d'aquesta pandèmia que de cop i volta sembla cosa d'un passat (molt) remot, debutaran Iron Maiden a l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. Ho faran demà a la nit, amb pràcticament tot el paper venut i presentant un àlbum, "Senjutsu" (2021), que bona part de la crítica ha saludat com el seu millor treball en dècades i que ha estat un èxit de vendes en nombrosos països, inclòs el nostre. Els britànics són una institució de la música contemporània i de la cultura pop, una condició que avui pràcticament ningú s'atreviria a discutir-los. I això que no fa pas tant encara eren sinònim de tot allò que sol molestar als seguidors de determinats cànons i tendències.

Els Maiden són uns clàssics del rock i un dels pilars mestres del heavy metal, aquell gènere musical –amb tots els estils que engloba o que se'n deriven- que un sector important de la pròpia crítica –i del públic que es fa dir entès- va menysprear durant dècades amb els mateixos arguments que avui fa servir –en sentit contrari- per (sobre)valorar tota la sèrie de corrents adscrits a les mal anomenades músiques urbanes. Artistes que primer ho van petar en pavellons d'extraradi i que després van conquerir les masses als centres de les ciutats. Molts dels prescriptors que rebutjaven tal vulgaritat quan tocava parlar de heavy, són els mateixos que avui s'inventen superlatius que freguen el ridícul a l'hora de perdre el nord davant dels cants de sirena de la novetat per la novetat.

Demà toquen els Maiden a Barcelona. Serà l'actuació més multitudinària que mai hagin ofert a casa nostra, i de ben segur entre les desenes de milers d'ànimes que s'hi concentraran no hi faltaran aquells que ja lluïen orgullosos les seves samarretes amb el rostre d'Eddie quan escoltar els britànics encara no molava. Quan era impensable que mitjans de la mida de The Guardian es rendissin davant d'un dels seus llançaments discogràfics. Quan ser heavy estava mal vist a ulls de tots aquells que demà aniran al concert a fer-se selfies. I saben què? Que el concert serà sobretot i abans de res per a ells. Per als que sempre hi han estat i hi seguiran estant si mai el vent torna a bufar en una altra direcció. Perquè el heavy, entre d'altres coses, va d'això. De compromís i de fidelitat a una manera d'entendre la música (el món). Per això bandes com Maiden porten més de quatre dècades dempeus mentre els seus detractors canvien de tendència com certs polítics de jaqueta.