42 anys sense Lennon

John Lennon (1940-1980) - Foto David Nutter.

Gairebé es podria afirmar que la commemoració del 8 de desembre, en termes melòmans, constitueix una part essencial de la litúrgia prèvia a les festes de Nadal. Tal dia com avui de fa 42 anys va morir John Lennon, assassinat a sang freda davant de casa seva. Més de quatre dècades sense un dels noms capitals de la cultura del segle XX, i una commemoració que passa cada cop més desapercebuda si bé segueix estant present. No és com anys enrere, quan els actes de memòria celebrats arreu del món –i sobretot a les proximitats del domicili de l'exBeatle a Nova York- arribaven a omplir titulars i fins i tot a obrir informatius televisius, però el record de l'autor d'"Imagine" (1971) es manté inesborrable.

També és cert que Lennon va marxar en un moment en què la mort encara era lluny de figurar a l'ordre del dia de la crònica pop, i en què era impensable arribar a veure el que estem veient darrerament –com els clàssics de la música contemporània moren de vells o, com a mínim, en circumstàncies molt més naturals que no pas tràgiques-. Recordar a Lennon, per tant, és recordar també els dies en què els somnis semblaven realitzables i la mort de qui els havia de fer possibles podia ser un cop molt dur per a tota una societat. Així va ser aquell maleït 8 de desembre en què un dement mogut per qui sap què va posar punt i final a la vida d'un home però ni de bon tros va esborrar un mite que perviurà eternament.