Aquella cançó que Dylan escolta per Nadal

Gearoid O'Leigh, Shane MacGowan, Joey Cashman i Bob Dylan, el 2017 a Dublín.

El passat 7 de novembre, quan Bob Dylan va tancar a Dublín el tram europeu del Rough and Rowdy Ways World Wide Tour –i va oferir el que per ara és el seu últim concert-, va aprofitar l'ocasió per saludar des de l'escenari el seu bon amic (o no) Shane MacGowan. Ja vam comentar al seu moment com el de Minnesota tendia a mostrar-se més jovial que de costum durant els concerts de la seva present gira, adreçant-se al públic amb més freqüència del que és habitual en ell i aprofitant per saludar vells coneguts quan sabia que es trobaven a la platea –era el cas del cantant dels Pogues-.

Dylan, qui ja s'havia deixat veure –i fotografiar, cosa estranya- al costat de MacGowan el maig de 2017 després d'actuar a la mateixa capital irlandesa, va dir concretament això des de l'escenari del 3Arena: "I want to say hello to Shane MacGowan out there. He's one of our favourite artists and we hope he makes another record soon. 'Fairytale of New York' means a lot to us. We play it every Christmas". I és clar, a mi també m'agradaria que MacGowan fes un altre disc més d'hora que tard. I sí, jo també escolto cada Nadal "Fairytale of New York", amb tota probabilitat la meva cançó preferida d'aquestes dates.

Tornarà a sonar de ben segur aquesta nit a casa meva, la definitiva nadala dels Pogues amb Kirsty MacColl i una de les obres capitals de MacGowan, tan desoladora com atrevida en el seu plantejament –una història de perdedors com a radiografia de la cara menys amable del somni nord-americà però també d'aquestes festes en què la felicitat és més una convenció que una altra cosa-. I em farà il·lusió saber que Dylan probablement també l'estigui fent sonar aquests dies a casa seva. Els convido a fer vostès el mateix. I per descomptat els desitjo un bon Nadal. Del disc nadalenc de Dylan ja en parlarem un altre dia (o no).