diumenge, 4 de desembre del 2022

Slight Deform

Clara Lai i Ferran Fages han lliurat un àlbum que reclama atenció.
És admirable que en aquests temps que corren encara hi hagi músics disposats a fer música pensada per ser escoltada. Una acció, la d'escoltar música –amb tota l'experiència sensorial i emocional que implica o hauria d'implicar-, malauradament devaluada en plena era de la immediatesa, els smartphones i les playlists que tant poden servir per posar de fons tot estudiant com a l'hora de fer la compra. És admirable, dèiem, que en un context tan desolador encara hi hagi artistes amb l'atreviment –el valor, de fet- de requerir al públic que inverteixi una hora del seu temps en escoltar –degustar, gaudir, experimentar- una obra fonogràfica no apta per ser reproduïda mentre un es prepara el dinar de l'endemà.

El guitarrista Ferran Fages i la pianista Clara Lai, tots dos de Barcelona, són d'aquesta mena d'artistes. Dos músics ja consolidats en circuits com els de la música experimental o el jazz en les seves formes més lliures i imprevisibles –a Fages l'havíem pogut escoltar amb formacions com Tàlveg, a Lai amb Black Flower, entre d'altres-, que ara sumen esforços en un nou projecte que abraça registres com el minimalisme o la improvisació. Es fan dir Slight Deform, que en anglès vindria a significar alguna cosa com Petita Deformació, i la seva música sona exactament a això. A la subtilesa de l'atzar i a la bellesa de la imperfecció. I a tot allò que un pot arribar a dir des de l'economia de recursos però amb una amplitud de mires que vagi més enllà de la norma.

Han debutat amb "Inside" (2022), un àlbum que es divideix en dos blocs conceptuals –proporcionalment equivalents a les dues cares d'un disc de vinil- titulats respectivament "Inner" i "Sided". L'interior i l'exterior, el centre i la perifèria, el nucli i tot allò que l'envolta. I una quinzena de peces més un interludi on els traços a priori impossibles que dibuixa el piano de Lai dialoguen amb les atmosferes sonores generades per les dues guitarres elèctriques de Fages –una amb una afinació definida, una altra amb múltiples afinacions que van canviant al llarg de l'enregistrament-. No és un disc per fer sonar de fons mentre un va fent altres coses, sinó una d'aquelles obres que conviden a deixar-ho tot i a dedicar-los tota l'atenció. I un bon refugi on resguardar-se de tot el soroll que hi ha allà fora.

Disponible en disc compacte i descàrrega digital a Bandcamp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada