|
Boira baixa al Turó de les Mentides, la nit passada. |
Sortir a caminar sota la lluna plena d'una nit de tardor. Tornar a buscar refugi enmig de la natura com qui necessita fugir permanentment de l'absurd del món dels humans. I deixar-te sorprendre per la boira baixa que tot ho embolcalla. Silenci sepulcral que de tant en tant trenca el pas d'algun conill o senglar entre els arbres i matolls. La plàcida abraçada de la foscor amb tot el seu misteri. I aleshores et ve al cap una cançó de naturalesa tan boirosa com aquesta nit de desembre.
"Trapped in the Fog", de
Joana Serrat. Atrapada en la boira, en termes tan literals com metafòrics. Una de les peces que la vigatana va incloure al magnífic
"Dripping Springs" (2017). Ressona la seva melodia en algun lloc del teu inconscient. I tot torna a encaixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada